5 obres de Van Gogh: autor clau del postimpressionisme

Els postimpressionistes buscaven mostrar les percepcions emocionals del món que els envoltava. En aquest post t’expliquem més coses sobre Van Gogh, el postimpressionisme i algunes de les obres més destacades del pintor.

El postimpressionisme

El postimpressionisme, que es va desenvolupar a finals del segle xix, va seguir el camí renovador de l’impressionisme. Es tracta d’un moviment artístic que buscava una expressivitat més gran, donant un protagonisme absolut al color.

Autors com Paul Cézanne, Vincent van Gogh, i Paul Gauguin, entre d’altres, van crear el grup postimpressionista, cercant evocar emocions amb la seva obra i allunyant-se del realisme.

El postimpressionisme va englobar estils, tècniques i temàtiques diverses, malgrat que amb peculiaritats comunes, com l’ús de colors cridaners i pinzellades gruixudes, i el simbolisme emocional com a mitjà per comunicar subconscients pensaments profunds.

Van Gogh i el postimpressionisme

Vincent van Gogh va ser un dels artistes clau del postimpressionisme. A continuació, analitzem algunes de les seves obres més destacades.

«Nit estelada», Vincent van Gogh, 1888

 

Van Gogh va pintar aquest quadre després de mesos pensant en representar una nit estelada, ja que, com va explicar a la seva germana en una carta, «em sembla que la nit té encara més colors que el dia».

Va començar pintant només un cantó de cel nocturn a Terrassa de cafè a la nit i en aquesta visita al costat del Roine va aconseguir pintar els colors que va percebre en la foscor.

«La collita», Vincent Van Gogh, 1888

La vida i el treball camperol és un tema recurrent en l’obra de Van Gogh. En aquest cas, ens mostra un paisatge dels voltants d’Arles, al sud de França, amb un camp a mig segar, escales, carros i un segador treballant. En aquest quadre, Van Gogh volia mostrar l’atmosfera d’un dia d’estiu, i per fer-ho va combinar tons blaus, verds i grocs. Va ser un període molt productiu, pel fet que va pintar deu pintures i cinc dibuixos en només uns deu dies. Aquesta alta productivitat va acabar quan una tempesta va posar punt i final a la temporada de la collita.

Segons el propi autor, aquesta és una de les seves pintures més reeixides.

«La migdiada», Vincent van Gogh, 1889-1890

Van Gogh va pintar La migdiada quan va estar internat en un asil, a Sant Romieg de Provença, i per a això va inspirar-se en un dibuix de Millet, Les quatre hores de la jornada. Ja havia copiat obres de Millet en nombroses ocasions, a qui considerava «un pintor més modern que Manet».

Tal com va explicar al seu germà Théo, cercava «traduir a un altre llenguatge, el dels colors, les impressions de clarobscur en blanc i negre».

Van Gogh, que va ser lleial a la composició original, va fer servir el contrast dels colors complementaris blau-violeta i groc-taronja.

«Camp de blat amb xiprers», Vincent van Gogh, 1889

Mentre va estar al manicomi de Sant Romieg, Van Gogh va pintar alguns quadres amb els quals pretenia captar l’essència del camp provençal.

En una carta al seu germà Théo, del juliol de 1889, va descriure d’aquesta manera el quadre que havia començat: «Tinc una tela de xiprers, amb unes quantes espigues de blat, roselles, un cel blau, que és com una tela escocesa a quadres multicolors [i] amb un impasto com el de Monticelli».

Van Gogh creia que aquest era un dels seus millors quadres estiuencs, i va repetir la composició tres vegades: dues variants a l’oli i un dibuix fet amb ploma de jonc.

«L’església d’Auvers-sur-Oise», Vincent Van Gogh, 1890

Aquest és un dels gairebé 70 quadres que Van Gogh va pintar durant les darreres setmanes de vida. Instal·lat a Auvers-sur-Oise, entre maig i juliol de 1890, quan va morir, va crear més d’un quadre al dia i nombrosos dibuixos. Aquest va ser l’únic quadre que va dedicar a l’església d’Auvers, que sota la seva mirada es converteix en un monument a punt de trencar-se per la pressió del sòl i els camins que l’envolten.