Apunts d'art

4 quadres fauvistes que cal conèixer

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

El fauvisme va ser un moviment artístic polèmic pel seu ús exuberant del color, l’absència de perspectiva i un allunyament de la tradició. En aquest article t’expliquem més coses sobre la que va ser la primera gran avantguarda artística de segle xx i quins són els 4 quadres fauvistes que cal conèixer.

El moviment fauvista

El moviment fauvista va néixer a partir de la vitalitat d’un grup d’artistes que, liderat per Henri Matisse, André Dérain i Maurice de Vlaminck, va revolucionar l’art d’aquell moment pel tractament del color, aspecte que van col·locar al centre del debat artístic.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

La independència i l’arbitrarietat del color, a més a més de l’exaltació dels tons purs, eren algunes de les màximes d’aquest moviment. Els quadres també es caracteritzaven per un traç impetuós, fruit d’una gran llibertat en l’execució, que els dotava d’una gran força.

El moviment va ser controvertit. Les seves obres es van exhibir al Saló de Tardor de París de l’any 1905 i va ser allà on un crític d’art els va batejar com a feres (fauves) per la sorpresa que va causar l’ús exuberant del color i per l’originalitat de les obres. Certament, per a un públic que encara estava assimilant la pintura impressionista, els quadres fauvistes van resultar salvatges i violents. Aquests són, sobretot, retrats, paisatges de la Mediterrània francesa i espais intimistes.

Aquest moviment també va ser molt intens: tot just va durar dos anys, però el seu impacte va ser enorme, ja que va recollir l’herència del neoimpressionisme i del postimpressionisme i va ser la base d’altres moviments d’avantguarda, com ara l’expressionisme i el cubisme.

4 quadres fauvistes que cal conèixer

Aquests són alguns dels quadres fauvistes més representatius:

La ratlla verda, Henri Matisse, 1905

quadres fauvistes
La ratlla verda, Henri Matisse, 1905. Imatge: SMK

Aquest petit quadre (40,5 x 32,5 cm) amb un gran poder expressiu i força visual és una obra mestra en l’àmbit del retrat.

Els quadres de Matisse de principis del segle xx es caracteritzaven per grans contrastos cromàtics. De fet, La ratlla verda és fruit dels experiments pictòrics salvatges de Matisse, amb els quals volia alliberar el color de la funció descriptiva, perquè aquest actués com a una força independent.

Malgrat que a La ratlla verda es poden reconèixer alguns trets de la dona de Matisse, no és una interpretació naturalista, ni un retrat psicològic, ni un intent de reflectir amb precisió allò que veu l’artista o la relació amb la seva esposa. Matisse volia transmetre una experiència interior.

Dividint la cara en dues parts, una de freda i una altra de càlida, es crea un efecte pla que assimila el retrat amb una màscara.

La dansa, Henri Matisse, 1909-1910

quadres fauvistes
La dansa, Henri Matisse (1909-1910). Imatge: The State Hermitage Museum

En diverses etapes de la seva obra, Matisse va abordar el tema de la dansa, però va ser aquest quadre el que va dotar el tema de la seva màxima passió i força expressiva. Per crear La dansa, una de les obres més importants de Matisse del període de 1908 a 1913, l’artista es va inspirar en les danses folklòriques.

Les figures de La dansa no són persones reals, sinó que són imatges-símbols imaginaris, de contorns delimitats, la deformació i moviment ràpid de les articulacions de les quals expressa la seva excitació i la força vital. El fons blau representa el cosmos, mentre que el turó verd obté l’energia dels ballarins, i el color vermell simbolitza la calor interior.

Malgrat la seva expressivitat, a La dansa res no és superflu. En destaquen l’harmonia i l’organització, amb un gran equilibri entre les forces centrípetes i centrífugues, especialment del contorn de la figura de l’esquerra, de proporcions clàssiques.

El riu Sena a Chatou, Maurice de Vlaminck, 1906

quadres fauvistes
El riu Sena a Chatou, Maurice de Vlaminck, 1906. Imatge: The Met

Maurice de Vlaminck era autodidacta i pintava amb una gran passió, expressant els seus sentiments amb formes senzilles i matisos bàsics. Quan el 1906 el marxant d’art Ambroise Vollard va comprar-li les pintures, Vlaminck va començar a dedicar-se a la pintura  en exclusiva (fins aleshores havia estat ciclista professional i violinista itinerant). A partir d’aquell moment la seva obra es va tornar més exuberant i alegre.

I va ser aleshores quan va pintar El riu Sena a Chatou, simulant l’aplicació intuïtiva de la pintura i la pinzellada sense disfressa de l’estil tardà de Van Gogh, a qui admirava.

Malgrat que avui Chatou és un suburbi de París, en aquells temps era un poble petit, on Vlaminck va compartir estudi amb el seu col·lega André Dérain. Junts, van formar el que es coneix com a Escola de Chatou.

Vaixells de pesca, Cotlliure, André Dérain, 1905

quadres fauvistes
Vaixells de pesca, Cotlliure, André Dérain, 1905. Imatge: The Met

André Dérain va passar l’estiu de 1905 amb Henri Matisse, al poble pescador de Cotlliure, on van crear obres plenes de llum, amb pinzellades exuberants i colors intensos.

A Vaixells de pesca, Cotlliure destaca la recessió diagonal de l’espai i l’ús de la perspectiva dramàtica: el punt de vista és alt, amb les figures a la riba, els bots i les veles gronxant-se, i les muntanyes blaves i verdes al fons, coronades per núvols rosats.

La disposició rítmica de les veles superposades i la línia de costa corbada capten la mirada, mentre dos homes asseguts, gairebé substituts de l’espectador, observen.

Tot i que els colors que fa servir són fauvistes, antinaturals i vibrants, hi ha una barreja de pinzellada divisionista i de pintura plana. A més a més, les imatges tan delineades semblen artificials. Tot això mostra el descontentament de Dérain amb el fauvisme, que abandonaria aviat.

Ara ja coneixes alguns dels quadres fauvistes més destacats. Esperem que aquest article t’hagi encuriosit respecte aquest intens moviment artístic.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?