Apunts d'art

4 pintors minimalistes que has de conèixer

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Després de la Segona Guerra Mundial, alguns artistes formats en l’ambient abstracte van rebutjar l’esperit de l’expressionisme abstracte, creant obres regides per la geometria, negant la il·lusió espacial i reivindicant la bidimensionalitat de la tela. Era l’art minimalista. En aquest post t’acostem a quatre pintors minimalistes que no et pots perdre.

Els pintors minimalistes

La pintura minimalista prioritza la idea sobre l’execució i deixa de banda el contingut simbòlic, i ho fa en benefici de la presència física.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Segueix els mateixos principis de neutralitat i objectivitat que la resta de corrents minimalistes. Aquests són els quatre pintors minimalistes que has de conèixer:

Yayoi Kusama

Des que es va establir a Nova York, el 1958, Yayoi Kusama va estar influenciada per l’expressionisme abstracte, el minimalisme, l’art pop i l’art cinètic. Les seves pintures monocromàtiques a gran escala van reclamar l’atenció sobre el seu treball, el tema central és la neurosi obsessiva-compulsiva que pateix.

L’obra de Kusama és prolífica i diversa, produint des d’escultura fins a pintura, passant pel dibuix, la ceràmica, les instal·lacions, la moda, les pel·lícules, les novel·les i la poesia. Les seves creacions tenen una estètica particular, caracteritzada per la repetició de pics, buscant la sensació d’infinit.

pintors minimalistes
Acumulació, Yayoi Kusama, 1952. Imatge: MoMA

Aquest dibuix, un camp de pics negres en l’espai buit, es basa en l’acumulació de marques repetides, que per a Kusama evoquen una sensació d’immensitat.

És un dels milers de dibuixos i pintures que va començar a produir el 1951 i que la pròpia artista va descriure com el reflex de «la gran profunditat del meu cor interior».

Kusama també va explicar que la seva obra derivava, en gran mesura, de les al·lucinacions auditives i visuals que experimentava des dels deu anys. 

Frank Stella

Frank Stella està considerat com un dels primers representants del minimalisme. El seu rebuig de la bidimensionalitat del quadre el va portar a fer servir teles triangulars combinades entre elles.

El 1958 es va instal·lar a Nova York i la seva obra, sobretot la seva sèrie Pintures Negres, d’estructura geomètrica i allunyada de la gestualitat, va interessar molt la crítica. En les seves sèries posteriors, Alumini i Coure, Stella va començar a fer servir la tela no rectangular. De la seva obra també destaquen les pintures ratllades, de gran vivacitat cromàtica.

Stella també va experimentar amb altres mitjans artístics, com el gravat, els decorats i el relleu, que va incorporar als quadres en els anys 1970, tornant-los més barrocs. Això el va portar a iniciar el seu treball en escultura que, a partir de 1990, prendria dimensions monumentals.

Ha participat en moltes exposicions, entre les quals destaca una primerenca retrospectiva de la seva obra, que va tenir lloc al MoMA el 1970.

pintors minimalistes
Sense títol, Frank Stella, 1966. Imatge: Museo Nacional Thyssen-Bornemisza

Quan va crear aquesta obra, el llenguatge abstracte de Stella estava molt a prop de l’experimentació minimalista. En l’aspecte formal, l’esquema és simple: quadrats concèntrics que cobreixen la tela, amb canvis de color a cada costat, creen un moviment en espiral que pot anar més enllà de la tela.

Stella fa servir una geometria intuïtiva, ja que busca que l’obra es pugui captar amb una mirada i arribi a emocionar. A més a més, la pintura acrílica molt mat permet emfatitzar la presència del quadre com a objecte, més que no pas com a il·lusió.

Sol Lewitt

L’obra de Sol LeWitt, centrada en la investigació geomètrica de línies i colors, es basa en el principi segons el qual fer servir repetidament una forma simple limita el camp de l’obra i concentra la seva intensitat.

El 1967 va iniciar la sèrie Wall Drawings, dibuixos fets sobre un mur, pensats per a un espai específic, i que, després de ser mostrats, havien de ser esborrats. Els seus dibuixos es van simplificar a partir de 1978, passant a ser més monumentals.

Les seves obres es poden veure a diverses col·leccions, com al Solomon R. Guggenheim, al MoMA de Nova York, a la Tate Gallery de Londres i, és el cas de l’obra que es mostra a continuació, al hall de CaixaForum de Barcelona.

pintors minimalistes
Splat. Wall Drawing #1011, Sol LeWitt, 2001. Imatge: CaixaForum

Robert Mangold

Robert Mangold va donar una gran llibertat a la forma del quadre, buscant que l’efecte pictòric sortís dels marges físics de la tela.

Les seves pintures, que presenten un alt grau de realitat, sense contingut simbòlic, segueixen els principis d’objectivitat i neutralitat del minimalisme.

Tot i així, les seves creacions no segueixen el sistema rigorós dels minimalistes, ja que elements com la irregularitat dels contorns, els colors i les capes de pintura, la distorsió de la geometria i la diversitat de les formes, es deuen a una elecció personal, sovint intuïtiva.

pintors minimalistes
Curved Plane / Figure XI, Robert Mangold, 1995. Imatge: CaixaForum

Amb aquesta obra, Mangold acabava una sèrie de gran format, realitzada entre 1994 i 1995, amb meitats o seccions de cercles, el·lipses de grafit negre i colors plans. De fet, la figura de l’el·lipse és una constant en la seva obra.

Amb aquesta sèrie, va aconseguir una complexitat expressiva major, ja que, mentre que en obres anteriors l’el·lipse era un element constructiu, en aquest cas ja no és així, sinó que activa associacions decoratives i figuratives.

Esperem que aquest article sobre els pintors minimalistes t’hagi resultat interessant i t’hagi despertat la curiositat per aquest interessant moviment pictòric.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?