Apunts d'art

3 obres imprescindibles de Chillida a Barcelona

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’obra d’Eduardo Chillida (1924-2002) molt sovint crida l’atenció per la seva espectacularitat. De grans dimensions, les seves escultures solen trobar-se en espais oberts, on es pot admirar la força que transmeten. En aquest article trobaràs una anàlisi de les tres obres que no et pots perdre de Chillida a Barcelona.

L’obra de Chillida a Barcelona

Eduardo Chillida, nascut el 1924 a Sant Sebastià, va estudiar arquitectura, encara que aviat es va decantar per l’escultura. Amb un estil sobri, feia servir la fusta i, sobretot, el ferro, per crear construccions no figuratives de gran robustesa. El domini de la tècnica, especialment de la forja, és una de les característiques de l’obra de Chillida.

ENC - CAT - Text - Quiz

La primera escultura de Chillida, Forma, de guix, és de 1948, any que es va traslladar a París. A l’any següent, Chillida va exposar al Salon de Mai de la capital francesa. De retorn al País Basc, el 1951, va crear la seva primera escultura en ferro, Ilarik, i el 1954 va fer la seva primera exposició individual a la Galería Clan, de Madrid.

La seva obra suposa una actualització de l’estètica tradicional basca i està considerada una de les aportacions més grans de l’escultura del segle xx. Els títols de les seves creacions acostumen a ser força eloqüents: Pinta del vent, Arco de la libertad, Lo profundo es el aire, Buscando la luz

Les obres de Chillida aconsegueixen la seva màxima esplendor expressiva en els espais oberts, on el visitant pot observar-les de molt a prop i, fins i tot, passejar-hi per dins.

Chillida va crear més de 40 projectes a ciutats de tot el món, i sempre va defensar l’art en l’espai públic com una forma de garantir l’accés universal a aquesta disciplina. És per aquest motiu que, aquest tipus d’obres, tenen un paper essencial en la seva trajectòria artística.

Chillida, que també va destacar com a gravador i dibuixant, va guanyar diversos premis internacionals d’escultura, com la Triennal de Milà (1954), el premi Kandinski (1960) i el Gran Premi de les Arts i les Lletres de França (1984), entre d’altres. A més a més, la seva trajectòria cívica va ser reconeguda, per exemple, amb el premi Príncep d’Astúries de les Arts (1987) i amb el Premi Imperial de Japó (1991). Eduardo Chillida va morir a Sant Sebastià, l’any 2002.

Si vols, pots admirar tres obres de Chillida a Barcelona:

Topos V, Chillida, 1986

chillida barcelona
Topos V, Eduardo Chillida, 1986. Imatge: Oldbcn

Aquesta obra, el nom de la qual prové de la paraula grega Topos, que significa espai o lloc, és una peça de ferro colat de set tones. Va ser la primera escultura de Chillida als carrers de la ciutat, i es va instal·lar amb motiu d’una exposició antològica de l’artista a la Fundació Miró.

El mateix escultor va triar la Plaça del Rei com a ubicació, al considerar que tenia relació amb la simbologia de l’obra.

A Topos V se suggereixen uns arcs de mig punt, que evoquen l’art medieval de l’espai que envolta l’obra. A més a més, potser involuntàriament, aquests arcs formen la lletra B de Barcelona.

Barcelona, Mural G-333, Chillida, 1998

chillida barcelona

Barcelona, Mural G-333, Eduardo Chillida, 1998. Imatge: MACBA

Chillida donava molta importància a la ubicació de les seves intervencions públiques. Quan se li va encarregar una obra per a l’exterior de l’edifici del MACBA, va crear aquest mural ceràmic perquè considerava que aquesta paret separava el museu de la resta de barri, sense integrar-lo.

Va ser el seu primer gran mural ceràmic, de 591 x 1.555 cm i situat a 3 metres d’alçada, i destaca per la simplicitat, representant la unió del propi llenguatge de l’escultor i el seu concepte de l’abstracció.

Les plaques de formigó refractari que formen el mural es van coure a 1.300 graus. Posteriorment, Chillida les va pintar amb òxid de coure, per tornar a coure-les a 1.120 graus. Amb aquesta doble cocció, l’òxid va prendre un color negre que aporta a l’obra una textura entre el gravat i l’escultura.

Pel que fa al dibuix, se situa en la tipologia de les últimes obres de Chillida, on el grafisme fosc mostrava les investigacions de l’artista sobre el volum i l’espai.

Elogi de l’aigua, Chillida, 1987

Elogi de l'aigua, Eduardo Chillida,1987
Elogi de l’aigua, Eduardo Chillida,1987. Imatge: Barcelona Turisme

A Elogi de l’aigua Chillida juga amb la matèria i l’espai, com feia freqüentment en les seves obres. El pes del bloc de formigó armat de 54 tones contrasta amb el dinamisme de l’obra, sostinguda sobre l’aigua amb uns cables d’acer.

Aquesta escultura, ubicada al Parc de la Creueta del Coll, és una peça massissa. La seva creació va permetre a Chillida aprofundir en el treball sobre la matèria, que va convertir-se en una obra sòlida de gran força expressiva.

L’artista també va jugar amb l’espai, penjant l’obra per mostrar la lluita contra la llei de la gravetat. Hi ha un contrast gran entre la part superior, on destaquen les formes rectes, i la part inferior, amb corbes que formen grans urpes.

ENC - CAT - Post - Quiz

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?