Apunts d'art

3 murals de Barcelona que no et pots perdre

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Barcelona és ciutat d’art. Pots observar-ho als seus carrers, que compten amb elements artístics de tota mena. En aquest article ens centrarem en els murals, veritables protagonistes de les localitzacions on es troben, que ens transporten plenament a l’imaginari artístic dels seus creadors.

ENC - CAT - Text - Quiz

Si vols conèixer els murals de Barcelona que no pots deixar de visitar, segueix llegint!

Barcelona, Mural G-333, Eduardo Chillida

murals barcelona

Barcelona, Mural G-333, Eduardo Chillida, 1998. Imatge: ArticketBcn

Aquest mural està situat a la paret mitgera del fons de la plaça del MACBA. Quan el museu va encarregar l’obra a Chillida, l’artista va escollir aquesta paret perquè va considerar que era necessari integrar l’edifici del museu amb el seu entorn, el barri del Raval. Aquest detall és rellevant, perquè l’artista basc donava molta importància a la ubicació de les seves intervencions públiques.

Per a Chillida, l’art en l’espai públic és l’únic mecanisme que garanteix l’accés universal a aquesta disciplina. De fet, és en els espais oberts on les seves obres aconsegueixen un grau màxim d’expressivitat.

Barcelona, Mural G-333 és un gran mural ceràmic que destaca per la seva simplicitat. S’hi uneixen el llenguatge propi de l’escultor i el seu concepte d’abstracció. La peça té unes mides de 591 x 1.555 cm i el mateix artista va decidir col·locar-la a tres metres d’alçada.

Està format per plaques de formigó refractari, sotmeses a un procés de doble cocció, primer a 1.300 ºC, després Chillida les va pintar amb òxid de coure, i posteriorment va tornar a sotmetre-les a un nou procés de cocció, aquest cop a 1.120 ºC. Amb aquest procediment va aconseguir una textura a mig camí entre el gravat i l’escultura.

El dibuix del mural s’emmarca en la tipologia de les últimes obres de Chillida, on destaca el grafisme fosc, que mostra la investigació de l’artista dels espais i el volum.

Sobre l’autor

Eduardo Chillida va néixer el 1924 a Sant Sebastià i, malgrat que va estudiar arquitectura, aviat es va inclinar per l’escultura. Creava construccions no figuratives molt robustes, d’estil sobri, amb ferro o fusta.

A l’obra de Chillida, considerada una actualització de l’estètica tradicional basca, destaca el domini de la tècnica de la forja.

Eduardo Chillida va morir a Sant Sebastià l’any 2002.

Tots junts podem parar la sida, Keith Haring

murals barcelona

Tots junts podem parar la sida, Keith Haring, 1989. Imatge: ArticketBcn

Som davant d’un mural de missatge explícit: unes tisores que intenten tallar el cap d’una serp, que agafa una xeringa amb la cua, mentre persegueix un grup de persones.

El color de l’obra, vermell com la sang, també està estretament relacionat amb la temàtica. A més a més, els personatges, els mètodes anticonceptius que apliquen a l’animal i el mateix missatge del mural «Tots junts podem aturar la sida», mostren l’esperança en la lluita contra aquesta malaltia.

A l’artista, Keith Haring, li van diagnosticar la sida el 1988 i a partir d’aleshores va dedicar tota la seva activitat artística a la batalla contra aquesta malaltia i la conscienciació sobre la mateixa.

Haring, que va morir el 1990, va pintar el grafit en ple barri xinès. Per evitar la seva desaparició, els responsables de l’obra de l’artista, l’Ajuntament de Barcelona i el MACBA van promoure la realització d’un calc del mural, que va ser reproduït en diverses ocasions fins acabar situant-lo, de manera permanent, en l’emplaçament actual, als voltants del MACBA.

Sobre l’autor

Haring, reconegut artista i activista nord-americà nascut el 1958, va iniciar estudis de grafisme publicitari, però els va abandonar per dedicar-se a la seva carrera artística. El 1979 es va incorporar a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York, va entrar en contacte amb el món underground i va trobar en el grafit una expressió artística pròpia d’aquesta cultura.

Les principals característiques de la seva obra, plena de siluetes que suggereixen un moviment rítmic frenètic, són la instantaneïtat i el llenguatge dels signes i gestual, amb clares influències de la cal·ligrafia japonesa.

Els espais públics urbans, com els plafons publicitaris i els panys de parets, però sobretot el metro de Nova York, són el suport natural de l’obra de Haring.

A més a més d’aquest mural a Barcelona, Haring en va fer molts d’altres a diverses ciutats, tant europees com americanes, i en tots ells qüestionava la definició d’art i la frontera entre l’art popular i l’art elitista.

El món neix en cada besada, Joan Fontcuberta

murals barcelona

El món neix en cada besada, Joan Fontcuberta, 2014. Imatge: Ajuntament de Barcelona

Aquest mural està format per 400 fotografies, reproduïdes en petites tessel·les de ceràmica, que, un cop unides, formen la imatge de dos llavis besant-se.

L’obra es va crear a partir d’una campanya que un conegut diari va fer en l’any 2104. Per commemorar els 300 anys de la derrota catalana a la Guerra de Successió, que va suposar la pèrdua de drets i llibertats del poble català. El diari va demanar al seus lectors que enviessin fotografies relacionades amb el lema «Viure lliure», per fer una fotocomposició.

El diari va rebre milers de fotografies, que el fotògraf Joan Fontcuberta i el ceramista Toni Cumella van convertir en aquest mural, situat al carrer dels Capellans, 12, prop de la catedral de Barcelona. Si t’hi apropes, pots observar els detalls de les diverses fotografies.

Sobre l’autor

Joan Fontcuberta, que va néixer el 1955 i compagina l’activitat de fotògraf amb la de professor de comunicació audiovisual, s’autodefineix com a «artista conceptual de la fotografia». Està interessat en la investigació de les possibilitats de la manipulació fotogràfica i la recerca dels límits entre els gèneres fotogràfic i pictòric.

La seva obra, amb altes dosis d’ironia, també s’ha centrat en l’engany, l’ambigüitat i la memòria. A més a més, ha explorat les possibilitats del vídeo, la fotografia i l’edició de llibres. Fontcuberta ha publicat reflexions sobre la fotografia, especialment sobre l’efecte de la tecnologia; i ha exercit de comissari de diverses exposicions fotogràfiques.

ENC - CAT - Post - Quiz

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?