Apunts d'art

3 artistes clau de l’escultura modernista a Catalunya

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

El modernisme, que va tenir lloc entre finals del segle xix i principis del xx, va ser un moviment cultural del món occidental i la seva influència en l’arquitectura i en la decoració va ser especialment determinant. En aquest article t’expliquem més coses sobre la singularitat del modernisme i l’escultura modernista a Catalunya.

El modernisme a Catalunya

Allò que en altres països es va anomenar Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil o Stile Liberty, a Catalunya es coneix com a modernisme, paraula que es va fer servir, per primera vegada a Catalunya, a la revista L’Avenç el 1884, quan uns encara desconeguts Ramon Casas i Santiago Rusiñol van presentar unes obres noves i modernes que van resultar molt controvertides per a la crítica.

Entre les característiques principals del modernisme destaca el predomini de la línia corba sobre la recta, una gran riquesa decorativa en les obres, amb gran profusió de detalls, l’ús de l’asimetria i dels motius vegetals.

A Catalunya, el gran arquitecte que va col·locar aquest moviment a l’avantguarda de l’art internacional va ser Antoni Gaudí, entre les seves grans obres destaquen la Casa Batlló, la Casa Milà, el Park Güell o la Sagrada Família.

ENC - CAT - TEXT - Edificis Gaudí

Pel que fa a l’escultura modernista, un dels grans artistes catalans va ser Josep Llimona, sense oblidar, per això, noms com els d’Enric Clarasó, Eusebi Arnau, Miquel Blay i Agustí Querol, que van integrar freqüentment la seva obra en l’arquitectura modernista.

Respecte la pintura, l’art modernista va entrar en decadència a principis del segle xx, però en l’escultura i l’arquitectura encara va perdurar molts anys més enllà.

3 artistes clau de l’escultura modernista a Catalunya

Josep Llimona i Bruguera

escultura modernista
Desconsol, Josep Llimona, 1907. Imatge: Enciclopèdia.cat

Josep Llimona, considerat el principal creador d’escultura modernista catalana, destaca per posseir un estil propi, que uneix l’erotisme dels seus nombrosos nus femenins amb l’agressivitat de les figures masculines.

L’any 1880 va marxar a estudiar a Roma, on va assistir a l’acadèmia Gigi i va treballar al taller d’Enric Serra. Aquell mateix any va acabar Patrici romà (Museu d’Art Modern de Barcelona) i l’esbós eqüestre per a l’escultura de Ramon Berenguer el Gran (la versió definitiva del qual es troba a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona).

De retorn a Barcelona, va realitzar relleus per al monument a Colom, així com també diverses obres per a l’Exposició Universal de 1888, en la qual va participar com a expositor, obtenint la medalla d’or per l’estàtua eqüestre romana.

En aquest context se situa la realització, el 1891, d’una de les seves obres clau: el cap femení Modèstia, gràcies al qual va esdevenir un dels creadors més aclamats de l’escultura modernista a Catalunya.

escultura modernista
Modèstia, Josep Llimona, 1891. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

L’any 1900 va presentar una exposició de dibuixos de nus femenins, un tema que, a partir d’aleshores, tractaria sovint. L’any següent va morir la seva esposa, la qual cosa va accentuar el seu caràcter introvertit.

En els anys següents, va dur a terme diverses obres públiques i encàrrecs, sobretot per a monuments funeraris. Va ser en aquests anys, durant l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907, quan la seva obra Desconsol va obtenir el premi d’honor.

El seu distanciament del modernisme artístic va afavorir que s’acostés al noucentisme, una bona mostra del qual és el seu grup Catalunya i les ciències, creat per a la porta de la Biblioteca de Catalunya, el 1912.

El 1914 va col·laborar amb Gaudí en el Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental del Monestir de Montserrat i, el 1920, l’Exposició d’Art de Barcelona li va dedicar la sala d’honor d’escultura.

escultura modernista
Sant Jordi nu o Sant Jordi triomfant, Josep Llimona, 1924. Imatge: Passeig de Gràcia

Una de les seves millors obres va ser el Sant Jordi que va realitzar el 1924, d’insòlita postura, en una estàtua eqüestre.

Enric Clarasó

escultura modernista
Monument a Jaume I (Palma de Mallorca), Enric Clarasó, 1916-27. Imatge: Enciclopèdia.cat

L’estudi d’Enric Clarasó era lloc de trobada d’artistes i va ser origen del Cau Ferrat. En aquesta època, al voltant de 1885, l’obra de Clarasó se centrava en imatges funeràries, retrats i estatuetes de fang.

Va treballar en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, i va exposar diverses vegades amb Santiago Rusiñol i Ramon Casas.

L’obra de Clarasó, abundant i diversa, se situa en el modernisme (Eva, 1904, al Museu d’Art Modern de Barcelona) i en el naturalisme anecdòtic (Forjador català, Museu del Cau Ferrat).

Entre les seves obres destaquen l’estàtua sepulcral Memento homo, que va obtenir la primera medalla a l’Exposició Internacional de París de 1900, i el Monument a Jaume I (1916-1927), a Palma.

Eusebi Arnau

Eusebi Arnau va ser, al costat de Josep Llimona i d’Enric Clarasó, un dels artistes més representatius de l’escultura modernista.

Els seus inicis escultòrics se situen al taller dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà, el 1888, realitzant posteriorment treballs per a la Casa Amatller (1900), la xemeneia de la Fonda Espanya (1903), la copa de marbre de la Casa Garriga Nogués (1905), i el fris en relleu de la Casa de la Lactància (1910).

A més a més, també va realitzar obres per al parc de la Ciutadella, el cimbori de la catedral i el palau de Justícia.

Esperem que aquest article sobre l’escultura modernista t’hagi semblat interessant i t’hagi apropat una mica més a aquest període tan atractiu de l’art català, el modernisme. Si t’ha inspirat, pots fer la teva pròpia ruta modernista per la ciutat de Barcelona.

ENC - CAT - Post - Edificis Gaudí

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?