​​La pintura abstracta a Weimar: Kandinski a la Bauhaus

La Bauhaus, o «escola de construcció», va ser una de les escoles d’art més importants i controvertides de el segle xx. En aquesta escola, diversos avantguardistes de renom compaginaven el seu treball creatiu amb el de professor, com Lázló Moholy-Nagy (1895-1946), Walter Gropius (1883-1969) o Vassili Kandinski (1866-1944). En aquesta època, mentre donava classes als seus alumnes tècniques de color i composició, el pintor rus va fer alguns dels seus quadres abstractes més famosos.

En aquest article t’introduïm en el món de la Bauhaus i de les obres de Kandinski d’aquell període.

Kandinski: els inicis

Vassili Kandinksi va estudiar dret i economia a la Universitat de Moscou, on, posteriorment, treballaria com a professor, des de 1892. El 1895 es va quedar fascinat per la sèrie Els pallers de Claude Monet (1840-1926), i va decidir abandonar la seva feina per estudiar pintura a Munic. A partir de 1901 va començar a participar en diferents exposicions i va fundar una escola. Va passar de l’impressionisme a l’art de les avantguardes, concretament al fauvisme, com es pot veure en el quadre La muntanya blava (1908).

Després d’una llarga estada a París, es va inspirar en la música dodecafònica d’Arnold Schönberg (1874-1951) per fer una pintura més abstracta i «pura». A poc a poc va idear una pintura basada en l’expressió dels colors i les formes, i al costat de l’artista Franz Marc (1880-1916) va fundar el grup Der blaue Reiter (El cavaller blau). La seva obra De l’espiritual en l’art i en la pintura en especial (1912) es convertiria en un dels manuscrits més importants de l’època. Amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial, va tornar a Moscou com a director de diferents centres artístics, on es va deixar influenciar per l’avantguarda russa.

La Bauhaus de Kandinski

El 1922, Kandinski va tornar a Alemanya per treballar com a professor a la famosa escola de disseny Bauhaus, a Weimar. Tres anys més tard, l’escola es va traslladar a Dessau, i el 1932 a Berlín. Va ser fundada per l’arquitecte Walter Gropius i es va basar en un innovador sistema d’aprenentatge per potenciar el talent artístic, a més a més de posseir un professorat especialitzat. En aquella època, l’artista rus es va centrar més en l’ús de figures geomètriques, i va recuperar les línies corbes, les formes punxegudes i el degradat dels colors.

Les seves classes, que eren optatives, tractaven sobre la teoria del color i les formes geomètriques primàries. Va animar els seus alumnes a fer servir la seva subjectivitat interior, allunyant-se del paisatge realista, i buscar la transcendència. Segons els experts, va ser un dels professors més actius i dialogants amb l’alumnat, i va influir en artistes de la talla de Sonia Delaunay-Terk (1885-1979) i Herbert Bayer (1900-1985). No obstant això, el 1933 el règim nazi va tancar les portes de l’escola, i posteriorment va fugir a París, on es va apropar al surrealisme.

Les obres més representatives

Durant la seva estada a la Bauhaus, Kandinski va pintar alguns dels seus quadres més representatius. Un dels més importants és Groc-vermell-blau (1925), on mostra un equilibri de les formes i una harmonia de colors primaris, com suggereix el títol, que permet moltes interpretacions. Segons l’autor, es tracta d’un joc de colors, d’esquerra a dreta, sobre l’alba del sol i l’ocàs de la lluna, combinat amb formes geomètriques i zoomòrfiques.

Una altra obra destacable és Taronja (1923), on mostra el seu estil de línies afilades i d’una composició geomètrica harmoniosa, malgrat l’absència de simetria o d’un element central. En aquesta obra es pot observar un joc de colors superposats i de transparències poc usual, amb un especial ús del cercle, que en l’imaginari de l’autor representa un element còsmic. Algunes d’aquestes característiques són una clara influència del suprematisme i el constructivisme rus.

Sobre blanc II (1923) presenta una creu irregular en el centre de la pintura, on giren al voltant la resta de figures geomètriques. El fons és completament blanc, semblant a les obres de Malevitx (1878-1935), i es podria tractar d’una representació de les icones més relacionats amb Munic, com Sant Jordi i la seva llança. Aquest quadre va estar decorant el menjador de la Bauhaus de Dessau.

Esperem que t’hagi agradat aquest article i que puguis informar-te més sobre la figura de Vassili Kandinski al nostre blog.