Qui som

El grup d’empreses Enciclopèdia Catalana es va crear a partir de la Gran Enciclopèdia Catalana. L’inici del projecte es remunta a l’any 1965, quan es constituí Enciclopèdia Catalana, SA i s’inicià el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana, basat en una idea d’Enric Lluch i Max Cahner, sota el segell editorial d’Edicions 62. L’any 1980 es creà la Fundació Enciclopèdia Catalana, que passà a ser la propietària de tot el grup d’empreses que s’havia anat creant al voltant d’Enciclopèdia Catalana.

Actualment, el Grup Enciclopèdia Catalana es dedica a la publicació en català d’obres de temàtica diversa: grans obres, literatura infantil i juvenil, llibres de text, recursos educatius i continguts en línia. Té la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes. És format per les empreses Enciclopèdia Catalana, SAU, les editorials La Galera obres infantils i juvenils i Text-La Galera llibres escolars i recursos educatius‒ i Diccionaris de l’Enciclopèdia, i participa en Àgora Solucions Logístiques i Edicions 62.

En aquest web trobareu informacions sobre els productes que us oferim:

D’una obra a un grup editorial

Enciclopèdia Catalana, SA es va fundar el 29 de desembre de 1965, com a empresa filial d’Edicions 62, per desenvolupar el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), pensat inicialment per Max Cahner i Enric Lluch i amb el suport financer de persones vinculades a Banca Catalana. El primer fascicle va veure la llum tres anys més tard, i la publicació en volums es va iniciar el 1969. Des d’aleshores, l’empresa ha crescut i ha esdevingut un grup editorial i un referent per a l’edició en català.

Mirada amb perspectiva, la història ha estat, alhora, accidentada i fascinant, globalment reeixida, però sobretot una història única i probablement irrepetible. El Grup Enciclopèdia Catalana té la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d’obres de temàtica diversa: obres de referència i diccionaris, grans obres il·lustrades, literatura infantil i juvenil, ficció per a adults i assaig, llibres de text, recursos educatius i continguts en línia. És format per les editorials Enciclopèdia Catalana, La Galera –obres infantils i juvenils–, Text-La Galera –llibres escolars i recursos educatius–, Diccionaris de l’Enciclopèdia i la distribuïdora Digec. A més, participa en el Grup 62 –líder de l’edició en català pel que fa al canal de llibreries–, i Àgora Solucions Logístiques –distribuïdor de llibres per tot el territori–. L’accionista únic del Grup és la Fundació privada Enciclopèdia Catalana, constituïda l’any 1980, un cop completada amb èxit la primera edició de la GEC.

Una infraestructura necessària

Va caldre el coratge i la mobilització col·lectiva del nostre món intel·lectual i el mecenatge de persones del món econòmic per tirar endavant la iniciativa de crear
una enciclopèdia universal en català. En la redacció dels 15 volums de la primera edició de la GEC (1965-1980), que sobrepassava els 140.000 articles, hi van partici·
par més de 1.500 col·laboradors de totes les branques del coneixement, tant humanístic com científic. Un equip editorial, dirigit inicialment per Jordi Carbonell
i a partir del quart volum per Joan Carreras, i compost per especialistes de diferents àmbits –redactors, lexicògrafs, correctors, maquetistes i il·lustradors–, en va
assegurar la creació i la publicació. Un equip de venedors, dirigits per Josep Codines, la va donar a conèixer a tots els racons dels països catalans.
Així, la GEC es va convertir en una obra d’infraestructura essencial i va ser «fecunda» (com li agradava dir a Max Cahner) amb publicacions especialitzades i
derivades. En concret, el Diccionari de la llengua catalana, el primer gran diccionari de la llengua (i també les seves successives revisions i edicions), aparegut després del Diccionari de Fabra del 1932; el Diccionari català-francès / francès-català, que va encetar el que seria un ampli catàleg de diccionaris bilingües, i, a partir de la toponímia que la GEC va anar fixant, l’Atles universal català.

Coneixement profund del país

A la dècada dels vuitanta, ja sota l’impuls de la Fundació i amb la dinàmica de funcionament establerta per la GEC, tant pel que fa a la creació editorial com a la capacitat de distribució i comercialització, es publiquen un seguit d’obres bàsiques per al coneixement del país. Van ser, d’entrada, la Gran geografia comarcal de
Catalunya, la Catalunya romànica i la Història natural dels Països Catalans. Els temes d’història, art, ciència, economia i sociologia, són desenvolupats en col·leccions multivolums, sempre amb la participació del món acadèmic i la rigorosa supervisió de l’equip editorial. Entre el 1986 i el 1989 s’emprèn la segona edició de la GEC, que s’amplia a 24 volums. Aquesta és la versió que es manté avui, amb actualització permanent.

Entre els personatges i els llocs descrits a la GEC i a les col·leccions temàtiques, els Països Catalans queden perfectament radiografiats en el conjunt d’obres publi·
cades sota el segell Enciclopèdia Catalana. La col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya va permetre la publicació d’un nou Atles universal d’altíssim nivell, i de diverses col·leccions de mapes i guies sota el segell Geoestel.

Obertura a llibreries i escoles

L’any 1983 s’incorpora Edicions Proa, de mans de Joan B. Cendrós –aleshores patró de la Fundació Enciclopèdia Catalana–, que havia mantingut a l’exili l’editorial fun·
dada el 1928 per Marcel·lí Antich i Josep Queralt, amb col·leccions tan emblemàtiques com «A tot vent» i «Els llibres de l’Ossa menor». Així es comença a formar el Grup Enciclopèdia Catalana i s’assumeix el repte d’endinsar-se en el món de la distribució a llibreries.

Nou anys més tard s’amplia la línia amb l’adquisició de La Galera, segell de llibres infantils en català i també en castellà, fundat per Andreu Doria el 1963. Anys des·
prés s’adquireix l’editorial Pòrtic, fundada per Josep Fornas també el 1963, amb la qual cosa l’edició per llibreries abasta ja els segments d’infants i adults, de
ficció i no-ficció. Són uns anys expansius, en què es crea també el segell Text, conjuntament amb Edicions 62, per publicar llibres escolars. S’inicia així el salt a
l’ensenyament, amb llibres de text i material complementari per a primària, secundària i batxillerat. Aquesta activitat avui és desenvolupa amb el segell Text-La
Galera després que Edicions 62 abandonés el projecte al cap de quatre anys d’haver-se iniciat.

El món digital

Els anys noranta es publiquen les primeres obres en suport digital: l’Hiperdiccionari (català-castellà-anglès) l’any 1993; l’enciclopèdia Compacta, el 1996, i la Hiperenciclopèdia, l’any següent, la primera enciclopèdia en línia d’Europa. Ja en el nou segle, el 2001 es crea el portal Grec.net de consulta per subscripció que inclou
l’Enciclopèdia, el Diccionari de la llengua, el Diccionari de medicina i el Diccionari multilingüe. El 2008 aquest portal es transforma en Enciclopèdia.cat i es publica en
obert; al final del 2015, s’amplia la base de continguts amb continguts enciclopèdics, diccionaris bilingües i obres temàtiques del fons editorial.

El 2010 l’oferta digital de diccionaris s’amplia al món de les aplicacions per a mòbils i tauletes. Igualment, s’estén als llibres de narrativa de La Galera, després que l’any 2007 hagués entrat amb força a l’escola per l’impuls del programa Educat 1x1. Avui l’oferta digital i la de paper conviuen i són complementàries, atès que l’ús varia segons el tipus de contingut i la utilitat.

Enciclopèdia avui… i demà

Al llarg dels anys, l’empresa Enciclopèdia Catalana ha evolucionat i ha passat de ser una editorial d’obres de referència de comercialització per venda directa a ser un grup editorial que ha incorporat les edicions de llibreria i el llibre de text escolar, passant també per períodes de diversificació i de reconcentració. La missió fundacional de «promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes principalment mitjançant l’activitat editorial» es manté vigent. Avui el Grup està focalitzat en la producció de continguts originals i de qualitat i aposta clarament pels creadors catalans, oferint al mercat obres d’alta qualitat. Les aportacions a aquest fi es fan mitjançant les publicacions dels diferents segells:

• Enciclopèdia Catalana: obres de referència, inclosos els diccionaris, els llibres il·lustrats i les col·leccions temàtiques, llibres d’art i el portal enciclopèdia.cat, amb continguts de referència i obres temàtiques de tot el fons editorial.

• Text-La Galera: llibres de text per a l’escola (des de l’etapa infantil fins al batxillerat), material didàctic i continguts digitals tant per al professorat com per a l’alumnat.

• Segells de llibreria dels àmbits de la ficció, la divulgació i l’assaig:

La Galera: llibres infantils

La Galera Young: llibres juvenils

Bridge: llibres il·lustrats

Catedral: Ficció adulta

Rata: ficció i, en casos excepcionals, no ficció i poesia

Enciclopèdia compta també amb xarxes comercials (Digec, Text-laGalera i d’altres) i una plataforma logística (Àgora) per al necessari servei de distribució i comercialització.

L’activitat editorial, centrada molt especialment en la llengua catalana, tot i que no exclusivament, ofereix també oportunitats per a nous canals de comercialització i en mercats exteriors, tant pel que fa a la venda de drets com a l’exportació de llibres. Aquestes noves finestres d’oportunitat són importants per a sostenir un esforç en creació que té vocació de traspassar els límits del mercat en llengua catalana.

Fites històriques del Grup Enciclopèdia Catalana

  • 1965. Inici del projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), basat en una idea d’Enric Lluch i Max Cahner, sota el segell editorial d’Edicions 62. Es constitueix Enciclopèdia Catalana, SA.
  • 1967. Arrencada de la redacció de la GEC sota la direcció de Jordi Carbonell. El projecte es concreta en una enciclopèdia de nova planta que s’inspira formalment en una enciclopèdia estrangera.
  • 1968. Publicació del primer fascicle de la GEC.
  • 1969. Aparició del primer volum de la GEC.
  • 1971. Creació de l’empresa DIGEC per a la distribució de la GEC.
  • 1979. Edició del primer diccionari: Diccionari català-francès / francès-català.
  • 1980. Finalització de la primera edició de la GEC amb la publicació del 15è volum de l’obra. Es constitueix la Fundació Enciclopèdia Catalana (FEC).
  • 1981. Inici del projecte Gran geografia comarcal de Catalunya, dirigit per Max Cahner.
  • 1982. Publicació del Diccionari de la llengua catalana, generat a partir del lèxic de la GEC. La FEC entra a copatrocinar el premi Sant Jordi de novel·la d’Òmnium Cultural.
  • 1983. Adquisició d’Edicions Proa. Publicació de l’Atles universal català.
  • 1984. Surten al mercat les obres Catalunya Romànica i Història natural dels Països Catalans.
  • 1986. S’inicien els treballs de publicació de la segona edició de la GEC.
  • 1989. Aparició del Diccionari ortogràfic i de pronúncia.
  • 1992. Adquisició de l’editorial La Galera, de llibre infantil i juvenil. Creació del segell de llibre escolar Text, actualment Text-La Galera. Publicació de Biosfera, obra que s’ha traduït posteriorment a l’anglès, l’alemany i el japonès.
  • 1993. Publicació de l’Hiperdiccionari català-castellà-anglès, primer diccionari electrònic en CD-ROM publicat a l’estat.
  • 1995. Publicació d’Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans
  • 1996. Presentació de Compacta, la primera enciclopèdia multimèdia universal en català en CD-ROM.
  • 1997. Neix Catalunya en línia, l’espai d’internet que inclou la Hiperenciclopèdia, la primera enciclopèdia universal en línia d’Europa i la segona del món, i el Gran Diccionari de la llengua. Adquisició de l’editorial Pòrtic.
  • 1998. Creació, en col·laboració amb la UOC, d’Ensenyament Obert, centre d’ensenyament a distància per internet.
  • 2000. Distribució de vídeos, DVD i productes multimèdia en català a través de Vernal Media. Producció de la sèrie de dibuixos animats Rovelló.
  • 2001. Creació del portal www.grec.net, que més endavant va passar a ser www.enciclopèdia.cat
  • 2004. Publicació de Superenglish, la primera gran obra per a l’aprenentatge d’una llengua estrangera dirigida al públic escolar.
  • 2005. Publicació de Tradicionari i Enciclopèdia de Barcelona.
  • 2007. Adquisició del 33% del Grup 62.
  • 2013. Renovació del portal enciclopèdia.cat, que en la nova versió inclou tots els continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Gran Diccionari de la llengua catalana. La renovació es fa en el marc d’un gran projecte per incorporar-hi tot el fons editorial de les grans obres del grup.
  • 2015. Celebració del 50è aniversari d’Enciclopèdia i consolidació de tres àrees de negocis adaptades als nous temps: Grans Obres, Casa Catedral (segells editorials de Llibreria) i Text-laGalera (recursos per a les escoles).

De la Gran Enciclopèdia de 1965 a l’edició digital i els reptes de futur

Quan l’any 1965 es posava en marxa la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), s’iniciava un dels projectes més importants de la cultura catalana del segle XX: per l’Enciclopèdia mateixa, sens dubte, però sobretot per la mobilització d’una part importantíssima del món acadèmic, que s’abocà a confegir una obra col·lectiva d’una enorme transcendència.

 

Com tot gran projecte, la GEC va topar amb dificultats, però amb una tenacitat digne de tots els elogis, tant dels seus creadors com dels qui van apostar econòmicament pel projecte, s’aconseguí culminar una obra que, en un moment donat, es trobà en una de cada quatre cases de Catalunya.

 

L’èxit de la GEC va impulsar l’editorial a emprendre noves obres a partir de l’objectiu que ens defineix encara avui: l’estudi i la difusió de la realitat catalana, en primer lloc, i la contribució al foment de la cultura pròpia dins i fora de les nostres fronteres.

 

L’instrument fou la creació de noves obres de referència sobre la llengua, la història, la geografia, la natura, l’economia o l’art dels Països Catalans. Són obres que, sense excepció, marquen un abans i un després, gràcies també a la valuosíssima contribució de centenars d’autors especialistes en les diferents matèries estudiades.

 

I en aquest marc de la potenciació de la cultura catalana, Enciclopèdia Catalana ha estat sempre al costat de les institucions i entitats del país, fent pinya per a la consecució d’obres i de realitzacions del més alt nivell possible. Hem col·laborat i hem coeditat amb la Generalitat de Catalunya, amb els governs de les Illes Balears i d’Andorra, amb ajuntaments –el de Barcelona al capdavant–, amb les diputacions, amb la majoria d’universitats dels Països Catalans i amb múltiples entitats, des d’Òmnium Cultural –amb el patrocini de premis de la Nit de Santa Llúcia, per exemple– fins a fundacions –Carulla i Cambó, entre d’altres–, col·legis professionals, caixes d’estalvis i moltes més.

 

Som presents també en el món de l’educació reglada, en el món de la creació literària, en el del pensament i en el de la creació artística. I en tots els terrenys combinem l’edició tradicional en paper amb les tecnologies digitals.

 

Enciclopèdia ha fet, des de fa anys, un esforç molt notable per ser capdavantera en el camp de l’edició digital. Hi som presents des del 1993, amb un posicionament pioner que l’any 1997 ens portà a publicar la primera enciclopèdia en línia d’Europa i la segona del món.

 

I és amb aquest esperit de mirar sempre endavant que encarem els reptes de present i de futur, alguns dels quals quan vam néixer eren impensables.

 

Agraïm la col·laboració de totes les persones que, durant més de 50 anys, han fet confiança a Enciclopèdia: subscriptors, autors i col·laboradors. Tots ells han estat baules imprescindibles d’una cadena que desitgem que continuï allargant-se indefi· nidament per al bé del país i de la cultura catalana.

×