El crític literari Àlex Broch parla en aquest vídeo de l’obra “Ara és demà” de Miquel Martí i Pol:
“És interessant també veure aquest procés des del punt de vista del joc del temps, com Martí i Pol juga amb el temps. Quan ell té la malaltia, i per tant, la malaltia pot evocar la mort, el futur desapareix de la seva poesia. No hi ha futur. Hi ha un vers que és ‘Ara és demà’ on expressa: ‘el present és el meu futur, perquè no sé si tindré futur; per tant, com no sé si tindré futur, tinc ara i tinc present’.
Ens podem preguntar per què hi ha cinc etapes en l’obra de Miquel Martí i Pol: perquè la poesia va donant uns processos d’anàlisi i d’interpretació, en un moment només hi ha present, no hi ha futur. I quan comença a aparèixer el futur, és quan ell diu: ‘No, no, malgrat tot jo seguiré vivint’.
Llavors és quan arrenca amb ‘Estimada Marta’ com una idea d’amor, o de vida, o de sentiment, o de sensibilitat cap a l’amor, cap a l’altre i el futur comença a intervenir. El futur intervé i el verb en futur comença a aparèixer de nou, amb la qual cosa ell torna a tenir la imatge que malgrat tot viurà.”

×