Voleu conèixer alguns detalls de l’anomenada època blava de Picasso? Eduard Vallès, expert en Picasso i autor de l’obra Picasso, obra catalana, d’Enciclopèdia Catalana, en parla en aquest vídeo. També podeu llegir la seva explicació transcrita.

“L’època blava és el primer període netament personal de Picasso. Es va desenvolupar aproximadament entre els anys 1901 i 1904, entre Barcelona i París, i l’obra més important d’aquests anys va tenir com a protagonistes bàsicament personatges del món marginal, dones solitàries, vells, esguerrats, cecs, etc.

En aquestes composicions Picasso no pretenia tant retratar personatges reals com retratar idees. Per exemple, no l’interessaven el pobre o el vell, sinó que li interessaven sobretot la pobresa o la vellesa. Per tant, el que buscava sobretot era transmetre conceptes. Per això la gran majoria de retratats, que probablement estaven inspirats en personatges reals de la Barcelona de l’època, apareixen a les obres de Picasso sublimats, privats de la seva pròpia individualitat perquè allò que sobretot interessa a Picasso és transmetre una sèrie de conceptes.

Sempre s’ha atribuït l’actitud del pintor durant l’època blava a una actitud empàtica envers els miserables i els marginats, però, al meu entendre, aquesta no és l’explicació exacta. Picasso no formava part de la bohèmia negra, sinó que pertanyia a la classe mitjana i a una família que podia guanyar-se la vida d’una manera absolutament normal. Per tant, Picasso no va ser un artista que va tenir problemes econòmics com altres artistes de l’època.

Sí que és cert que va tenir molts problemes per vendre les obres d’aquesta època. Van ser un autèntic fracàs de vendes, perquè eren composicions que no responien al gust de l’època. Una persona pobra, un captaire, un esguerrat, tonalitats fosques, negres, ocres, blaus, etc., no eren precisament temes que a un burgès de l’època li interessés penjar a la paret.

Però això no va provocar que Picasso tingués problemes econòmics, perquè en realitat ell tenia la vida solucionada. De fet, els tres primers viatges a París van ser un fracàs, i Picasso va haver de tornar a Barcelona, on tenia els seus pares, la seva mare, que l’ajudaven a sostenir-se econòmicament.”

×