Lola Badia, catedràtica de Filologia Catalana i directora de l’etapa medieval de la “Història de la literatura catalana” d’Enciclopèdia Catalana, ens explica en aquest vídeo la importància de la traducció en la cultura medieval. Tot seguit transcrivim les seves explicacions:

“La cultura medieval es basa en la traducció. Per començar, la Bíblia és un llibre sagrat que el llegim en la traducció que va fer Sant Jeroni. I tota la cultura científica i filosòfica heretada del món grec també es transmet a través de traduccions. La traducció, doncs, és una peça clau. Hi ha un moment en la història cultural d’Europa en què les llengües populars, les llengües vernacles -el francès, l’italià, l’occità, el català- repeteixen aquesta operació posant en llengua vulgar els continguts de la tradició.

El català va ser molt primerenc en aquesta operació. Textos de caràcter espiritual i de caràcter cientificotècnic molt primerencs en la tradició apareixen en català i també aviat traduccions de textos literaris del llatí i d’altres llengües romàniques. Comptem amb excel·lents traduccions de la Divina comèdia de Dante en vers , per exemple, feta per Andreu Febrer, i tenim traduccions d’Ovidi, de Ciceró i de Sèneca.

En aquest àmbit de la traducció de textos literaris es formen alguns dels escriptors més destacats que tenen un estil més personal i més innovador, com ara Bernat Metge i Joan Roís de Corella que es van formar com a traductors. Una cosa que feien els medievals era imitar els models i intentar superar-los.”

×