Durant l’edició de l’obra Tresors de Catalunya. La cultura popular vam entrevistar el seu autor, el folklorista Joan Soler i Amigó, i vam tenir-hi una conversa molt interessant, que hem dividit en diversos vídeos. Aquí en publiquem un de 3 minuts, que també transcrivim a sota, en què l’expert en cultura tradicional ens parla del llibre i envia un missatge a tots els membres de colles  i agrupacions:

– Què és la cultura tradicional?

Cal explicar a cada època i a cada moment què és la cultura popular. Perquè per als antics representava una mirada al passat. La paraula folklor ve de l’anglès i vol dir ‘saber del poble’. Però precisament era el saber no escolar, el saber no escrit, el saber que era el costumari, les festes, les cançons, els balls, els costums, la botànica tradicional, la cuina popular, etcètera. Això és el que es va recollir al Romanticisme. Després hem passat un temps mirant la tradició i el passat, fins que mirant el present hi ha hagut obres d’especialització importants, que poden tenir molts volums i que poden ser obra de grans col·laboradors. Després d’aquest treball, nosaltres ara hem volgut fer aquesta obra, Tresors de Catalunya, que representa la cultura tradicional catalana en l’actualitat.

Vivim en un món globalitzat, en un món postindustrial, amb una cultura de masses… En fi, molt diferent del passat, però en canvi molt viu, perquè davant la globalització es busca la localització: un vol ser d’algun lloc. I aquest ser d’algun lloc vol dir conèixer les tradicions i els costums i viure’ls en l’actualitat, de la manera actual, no de la manera antiga: no hem d’anar vestits de cap altra manera, hem d’utilitzar instruments musicals actuals, com la bateria, que no existia quan Pep Ventura va impulsar la sardana. Per tant, aquesta obra representa l’actualització d’una llarga tradició, però vista des de l’actualitat.

L’obra que ara presentem és el resultat d’un treball que ha durat temps: des de Joan Amades, que va recollir tota la tradició del passat en el seu Costumari, fins al Tradicionari de la cultura popular catalana, d’Enciclopèdia Catalana.

– Quin missatge adreçaries als membres de colles i associacions?

A vegades pensem com ens hem de manifestar al carrer, i al carrer la manifestació més plena de la nostra cultura és la nostra identitat concreta. I són els joves els que ho han de fer, és la joventut. Per això crec que aquest és un llibre que la joventut ha de llegir i mirar, i que, a la vegada, ha d’intentar aplicar al seu lloc concret (al seu barri, a la seva comarca, a la seva ciutat, a la seva vila o al seu poble).

I tot aquest conjunt, tota aquesta gran diversitat, és Catalunya: la cultura del poble, el saber del poble; el saber que s’aprèn fent-lo, sent-hi, sent a la plaça, tocant de peus a terra i amb l’enxaneta tocant gairebé el cel!

×