Montserrat Pagès, conservadora de pintura romànica del MNAC i directora de l’obra Pintura catalana. El romànic, d’Enciclopèdia Catalana, ens parla del frontal de Sant Andreu de Baltarga (Cerdanya). A continuació transcrivim part de la seva explicació:

“El frontal de Baltarga ve de Sant Andreu de Baltarga, a la Cerdanya. És una obra on es reflecteix molt bé l’estil anomenat del 1200 o de l’any 1200, perquè les obres giren entorn d’aquesta data. La influència potent del bizantinisme, arribat feia pocs anys a Occident procedent del món bizantí, es manifesta amb la plenitud d’aquest cos tan espectacular del Crist: és un Crist robust, un Crist magnífic, potent, amb el tetramorf a l’entorn.

Als laterals hi ha asseguts els apòstols amb la inclusió de la Mare de Déu, que figura al costat de Joan l’Evangelista. Inclou també el martiri de sant Andreu i a la dreta els apòstols Andreu, Jaume, Felip i Tomàs. El martiri de sant Andreu, però, no amb la creu grega, que sol ser la més habitual, sinó amb la creu llatina, que també és de tradició antiga. La tradició de la crucifixió de sant Andreu inclou, ja des del món antic, aquestes dues versions: la creu en aspa o la creu llatina, com aquí, amb el cònsol que vigila. En tot cas, és una peça magnífica.

A la Cerdanya, l’Urgell, i també al Rosselló i al Conflent, aquest art del 1200 va tenir molta influència. Una de les peces perdudes és el frontal que hi havia a Sant Genís de Fontanes (Rosselló), que era signat pel mestre Alexandre. D’aquesta peça ens n’ha quedat només un dibuix, que es relaciona amb tota aquesta escola. Una altra obra seria un pergamí que ve del Canigó i que també fem sortir en el llibre. Per tant, aquesta influència cultural tan en voga en aquell moment i que venia dels primers centres culturals es manifestava ben clarament a banda i banda del Pirineu, tant al bisbat d’Urgell com al bisbat d’Elna.”

×