A l’obra Autobiografia de Catalunya, publicada per Enciclopèdia Catalana i dirigida per l’historiador Daniel Venteo, s’hi reprodueixen documents dels anys de la Guerra Civil i la postguerra. En aquest vídeo, Venteo parla de com l’obra planteja un diàleg entre aquests documents a partir d’alguns exemples.

“Els documents que presentem a Autobiografia de Catalunya permeten proposar múltiples relats en què tots ens hi podem sentir reflectits. Per exemple, segur que més d’una família considera que l’any 1939 va ser un any zero en què va haver-hi un trencament dramàtic entre com era la Catalunya d’abans i la de després.

La celebració de Reis, la joia, l’expectació de quan hem sigut nens, ho podem veure també reflectit a través de documents excepcionals com són, per exemple, un cartell dels anys de la Guerra Civil quan la Generalitat, durant tot el context de persecució religiosa i de refundació, podríem dir social, d’aquella època, en lloc de celebrar la Diada de Reis, celebrava la Setmana de l’Infant que coincidia exactament amb el 6 de gener. Era una iniciativa impulsada precisament des del Departament d’Economia per reactivar l’economia urbana. A ‘Autobiografia de Catalunya’ presentem un cartell on es veu un nen que juga amb el seu trenet.

Aquest document està complementat i dialoga amb una fotografia d’uns anys després, de mitjans dels anys quaranta, en què un nen de la postguerra catalana, precisament el que fa és exactament el mateix que feia aquell nen reflectit al cartell: jugar amb el seu trenet elèctric a casa seva. És una emoció molt gran poder veure aquests documents que ens parlen de la nostra vida, de la vida dels catalans.

A la pàgina dedicada als nens refugiats veiem els nens que jugaven a la plaça Sant Felip Neri abans del bombardeig. Els nens refugiats, amb unes escenes precioses.

Aquest és un llibre en què les persones tenen noms propis. Recuperem històries humanes dels catalans. Una fotografia en què apareixen uns nens jugant a la plaça Sant Felip Neri és una fotografia en el fons anònima. Què fem a ‘Autobiografia de Catalunya’? Anem a buscar un document, per exemple, conservat a Girona que ens parla dels nens refugiats acollits a la ciutat de Girona.

El relat, aquest diàleg que ofereix, que proposa ‘Autobiografia de Catalunya’, ens fa viatjar des de la plaça Sant Felip Neri fins a Girona, i fins a l’impacte que els bombardejos tenien en la vida de la ciutat. Com els nens percebien aquella guerra amb dibuixos –segurament dibuixos com els que ara mateix fan nens que pateixen la guerra a Síria–, i també les conseqüències dramàtiques d’aquells bombardejos.

‘Autobiografia de Catalunya’ publica una imatge amb l’església de Sant Felip Neri completament esventrada, completament destruïda pel bombardeig italià. I també una imatge dramàtica: les víctimes d’aquell bombardeig. Víctimes que hem pogut veure també amb fotografies d’uns mesos anteriors de quan jugaven tranquil·lament a la plaça. Per tant, una obra, sens dubte, molt emotiva.”

Els lectors d’’Autobiografia de Catalunya’ s’hi podran veure reflectits d’una manera o d’una altra. Un lector, per exemple, podrà recordar els seus familiars morts, assassinats durant els bombardejos de la guerra. D’altres veuran els familiars que van marxar fugint de la repressió a la rereguarda republicana. De tot això se’n parla a ‘Autobiografia de Catalunya’”.

Sol·licita informació sobre Autobiografia de Catalunya

×