El professor d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, Manel Risques, i el catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo, conversen sobre els mitjans de comunicació i el seu paper en la construcció del país a partir d’imatges de l’obra Catalunya 1980-2015. Història en fotografies, publicada per Enciclopèdia Catalana.

Andreu Mayayo: Si la Mancomunitat es coneix per haver estès la xarxa telefònica i de carreteres al país i la Generalitat republicana per les escoles, hi ha gent que diu que els anys de Jordi Pujol són coneguts per TV3. És a dir, que la gran obra que va deixar Pujol van ser uns mitjans de comunicació (TV3 i Catalunya Ràdio) molt potents i que han estat fonamentals per a la cohesió social i la normalització lingüística del nostre país.

Manel Risques: Era una TV3 que, en el seu moment, tenia un dels puntals en els partits del Barça, amb les transmissions que Joaquim Maria Puyal feia a Catalunya Ràdio.

AM: TV3 va néixer l’any 1983, quan encara no hi havia televisions privades —que van començar a emetre el 1989. Aquest fet va permetre audiències molt importants, sobretot del 1983 al 1989, amb espectadors que TV3 va prendre a Televisió Espanyola. Van ser uns anys en què la gent es va acostumar a TV3, amb sèries com Dallas. A aquesta televisió, aquells sis anys li van anar molt bé per, després, mantenir el lideratge a Catalunya.

MR: Cal destacar que els programes d’humor van tenir (i van anar tenint) un pes que va marcar tota una tradició, tant a Catalunya Ràdio com a TV3.

AM: Uns grans professionals (i una gran infraestructura) van demostrar que podíem fer una televisió i una ràdio normals, com qualsevol altre país, i això ens va donar molt d’orgull i autoestima: va ser una carta de presentació de la qual encara vivim.

Sol·licita informació sobre Catalunya 1980-2015. Història en fotografies

×