L’historiador Daniel Venteo explica en aquest vídeo com l’obra Autobiografia de Catalunya, publicada per Enciclopèdia Catalana i de la qual n’és el director, mostra la realitat del treball infantil a les fàbriques de principis del segle XX a Catalunya.

“Els fotògrafs feien imatges promocionals de la indústria per encàrrec dels empresaris. Sovint amb una voluntat de màrqueting, publicitària i comercial, però a vegades també per llogar els espais. Sovint els fotògrafs eren convidats a visitar les fàbriques tèxtils on sortien actors inesperats, com per exemple els nens petits. A diferència dels adults que paraven de treballar els nens sovint eren més inquiets i no ho feien. A l’obra es contrasta el document real, la fotografia que ens mostra l’estat real, amb la publicitat comercial.

Als tallers hi tenim querubins, àngels, nets, impecables, pulcres, que estan tractant aquella peça de roba en el teler… Però la realitat era una altra: eren nens descalços, bruts, amb una tristesa a les mirades, la mirada de l’abatiment, de la derrota. Nens fotografiats en una fàbrica tèxtil del Poble Nou el 1912, el 1910; és la generació dels nostres avis.

La publicitat, novament, parla d’aquestes imatges dolces, molt potents, que mostren l’esclavisme i el colonialisme, amb el detall de la calça amb la bandera bicolor espanyola, amb un nen que mostra una peça de roba, i que en realitat és fill d’un esclau.

Són aquests contrastos que fan que aquesta no sigui una obra amable. Potser sona molt dur… Què vol dir que no és una obra amable? Vol dir que ‘Autobiografia de Catalunya’ és una obra honesta, una obra que es despulla, que el país es despulla i no amaga les misèries, perquè sinó, no tindria cap mena de credibilitat.”

Sol·licita informació sobre Autobiografia de Catalunya

×