Vídeos ’12 tresors de la llengua catalana que et sorprendran!

Pau Vidal, filòleg, divulgador lingüístic i coautor del llibre Tresors de Catalunya. La llengua, reflexiona en aquest vídeo sobre el que va suposar la campanya de la Norma i les accions en defensa de la llengua catalana de La Crida durant els anys 80 i de la Plataforma per la Llengua des de 1993 fins l’actualitat. Podeu mirar el vídeo o llegir-ne la transcripció:

“La campanya de la Norma em fa una mica de gràcia perquè és una mena de doble anomalia. És una anomalia que una societat o un col·lectiu hagi de fer campanyes de protecció lingüística al seu territori, perquè en principi és una cosa que no hauria de passar, des d’un punt de vista de la sociolingüística política.

Malgrat això la Norma és una història d’èxit per a tots els que la vam experimentar en primera persona, i probablement la canalla que encara no havia nascut també n’hagin sabut. És l’única campanya, per dir-ho així, que ha triomfat al cent per cent. Les campanyes, en general, són una mica controvertides i sempre desperten certa oposició,

últimament hi ha aquest debat sobre si és l’administració la que ha de vetllar perquè es compleixin les mesures i no pas la gent… Per tant, és un tema que no està gaire clar. En canvi, la Norma va tenir l’encert del moment i, sobretot crec jo també, no només del personatge sinó del nom. Amb la Norma passa una mica com amb l’Astèrix: molta gent pot viure quaranta, cinquanta anys sense saber que darrere del nom d’Astèrix hi ha un joc de paraules. Doncs amb la Norma passa una mica el mateix.

En tot cas és una troballa que va obrir aquesta via -era una campanya administrativa i oficial-, que després va seguir la Crida, i durant una època les campanyes lingüístiques van tenir un plus de fantasia, com aquella de pintar les cabines de telèfon de color negre o treure els rètols dels carrers, que després malauradament, o afortunadament, s’ha perdut. Crec que campanyes d’aquesta mena van pel camí de deixar-se de fer, no recuperaran mai aquell esperit alegre que tenia la Norma.

Aquesta idea de reivindicació i de protesta, però sobretot de voluntat pragmàtica, d’intenció de resoldre les coses, les recull molt bé la Plataforma per la Llengua, quan desapareix la Crida. Adaptant-se als nous temps, la Plataforma per la Llengua fa una versió 2.0, podríem dir-ne, de la campanya. És a dir, una reivindicació molt més adreçada a la qüestió concreta: qui mana en aquests conflictes?: la Unió Europea. Per tant, el tracte ha de ser directament amb les autoritats europees. I en aquest sentit les campanyes que fa la Plataforma, encara que no siguin de carrer o de manifest, com als anys vuitanta, són una versió probablement a la llarga de més èxit, perquè s’exporta el conflicte, ni que sigui per cansament, i es deixa enrere aquell esperit una mica progre però força estèril de les campanyes de la Norma i de les que van venir després.”

Sol·licita informació sobre Tresors de Catalunya. La llengua

×