Quins eren els amics de Joan Miró? Vicenç Altaió, poeta, estudiós de l’obra de Joan Miró i director de l’obra Miró i els poetes catalans ho explica en el vídeo, que transcrivim a sota:

“Miró era una persona molt silenciosa plena d’allò que llegia, d’allò que veia, d’allò que percebia i olorava, amb un món interior com el dels poetes: el profund d’un solitari. Però Miró va tenir sempre grans amics amb particularitats ben diferents. I això es veu a la correspondència i a les dedicatòries recollides en el llibre d’estudi Joan Miró i els poetes catalans.

Quins són els seus amics? Primer de tot els pagesos de Mont-roig: «Jo m’estimo més d’estar entre els pagesos de Mont-roig que no pas entre senyors vestits de frac en un vernissatge a París». Per tant, un home d’un clar sentit popular.

En segon lloc és amic d’aquells que participen de l’aventura de l’art de la modernitat. Per això, el seu gran amic de tota la vida, amb el que va estudiar, Joan Prats, que és el que farà  l’impuls definitiu a la Fundació Joan Miró,.

J. V. Foix, de la mateixa edat, una vida paral·lela fins al final, aventurer també de la literatura i l’art, proper a l’experiència de l’avantguarda, i també de l’art anònim i col·lectiu, i el valor del molt antic i del molt nou.

Grans amics seran, naturalment, tots els poetes que poblen la seva existència de col·laboració. Perquè, si l’estètica de Miró és molt particular, ell sap agermanar-se amb aquesta gran comunitat de poetes catalans: Perucho, Brossa, Pere Gimferrer. I, internacionalment, Tristan Tzara, Paul Éluard, etc.”

×