Quins van ser els referents literaris de Joan Miró? Vicenç Altaió, director de l’obra Miró i els poetes catalans i expert en l’obra de Miró ho explica en aquest vídeo. 

“Quan Miró entrava al seu estudi, el primer que feia era agafar un llibre de poemes i llegir-lo. De la mateixa manera que quan era jove practicava l’esport o el ball. La poesia és un exercici per al ritme de la mà d’un pintor. La poesia és sentir la nit i sentir els planetes en xoc, i també sentir el so de la naturalesa desmembrat.

Entre els llibres que ell llegia trobem les tres revoltes. La revolta de Rimbaud: cal ser un altre, cal inventar un món nou, modern. La revolta de Baudelaire: el llenguatge oral, l’olfactiu, el tacte són un mateix. Per tant, Miró practica la sinestèsia derivada del poeta de la modernitat, Baudelaire. La poesia està trencada a l’espai, no és de dreta a esquerra, lineal com la prosa clara i entenedora, com es pretén que sigui la història. La poesia per a una dadaista, o per un futurista són xocs, impactes de colors, retalls dels sintagmes, i escampar-ho a la pàgina en blanc que és la tela, com va ensenyar el poeta Mallarmé. Són tres revolucions que vénen de la poesia moderna: el món nou, la sinestèsia i l’espai. Per això Miró és un poeta.”

Sol·licita informació sobre Miró i els poetes catalans

×